Euskadi o el País Basc, (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes), és una comunitat autònoma d'Espanya, formada per tres dels territoris històrics del País Basc, les províncies de Gipúzcua, Biscaia, i Àlba, amb capital a Vitòria, en basc, Gasteiz (Àlaba).
Va accedir a la seva autonomia en virtut del reconeixement constitucional al poble basc com anacionalitat d'Espanya. És situada a l'extrem del nord-est de la Serralada Cantàbrica, limitant al nord amb la mar Cantàbrica i França, al sud amb La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest amb Cantàbria i a l'est amb Navarra.
Va accedir a la seva autonomia en virtut del reconeixement constitucional al poble basc com anacionalitat d'Espanya. És situada a l'extrem del nord-est de la Serralada Cantàbrica, limitant al nord amb la mar Cantàbrica i França, al sud amb La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest amb Cantàbria i a l'est amb Navarra.
La llengua Basca encara hi es parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guipúscoa, part oriental de Biscaia i nord de Navarra. En d'altres, el basc ha estat substituït pel castellà o francés. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la comunitat autónoma del país basc i en parts de la comunitat floral de Navarra, però no té cap reconeixement oficial a les regions sota administració francesa.
El sistema educatiu basc s'organitza segons l'Educació en Espanya, però segons models lingüístics en euskera o castellà:
- Model A: tot en castellà exceptuant l'assignatura d'euskera
- Model B: una part de les assignatures en euskera i l'altre part en castellà
- Model D: totes les assignatures en euskera excepte la de llengua castellana
- Model X: totes les assignatures en castellà sense assignatura d'euskera per alumnes que resideixen temporalment en el País Basc i models d'escoles amb idioma estranger com a llengua vehicular.
Palacio de Miramar (San Sebastián), seu dels cursos d'estiu de la Universitat del País Basc
"Modelos educativos. CAV, 2006"
Estudi del Govern Basc de l'ús del castellà i l'euskera en l'educació
| |||||||
Model A y X
|
Model B
|
Model D
| |||||
Educació infantil
|
5,9%
|
25,1%
|
69%
| ||||
Educación primària
|
10,7%
|
30,5%
|
58,8%
| ||||
ESO
|
22,4%
|
26,1%
|
51,5%
| ||||
Batxillerat
|
49,9%
|
1,3%
|
48,7%
| ||||
Formació professional
|
76,5%
|
2,9%
|
20,5%
|
Podem observar com l'ús del model A (tot en castellà menys l'assignatura d'euskera) en els estudis va augmentant i l'ús del model D (tot en euskera menys l'assignatura de castellà) es va disminuint a mesura que s'avança en l'educació. En el curs 2009-10 el model A torna a baixar en educació infantil quedant gairebé un 5%, mentre que el model D puja dos punts percentuals situant-se en 71,13%, la resta correspon al model B.
